20 de març 2016

Can Ricart

Aquest enviament havia d'anar d'històries campurbanes, que així és com anomeno una d'aquelles temàtiques a que retorno sovint i que consisteix - ras i curt- a fotografiar llocs on "natura" i "civilització" es confonen, o s'hibriden, o dieu-ho com voleu. El cas és que - en una de les meves passejades pel Poble Nou -  em vaig topar novament amb Can Ricart, un testimoni deixats de la mà de Déu per raons difícils de comprendre en aquesta zona on fa 30 anys només hi havia fàbriques. Hauria nomenat l'enviament "escenes campurbanes" però, com que em consta que hi ha veïns admirables que reivindiquen fa molts anys una solució digna per aquest lloc, l'he anomenat tal qual. Salvem Can Ricart








2 comentaris:

  1. Potser perque hi tinc les meves arrels al barri o perque m'agrada el teu ull critic-poetic aquest mes el teu blog el sento meu. Gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies, Glòria. No cal dir que aquest bloc és tan meu com dels seus lectors i lectores.

      Elimina