21 de nov. 2015

Toujours Paris

Parlant dels fets del 13 de novembre i de la tristor i la impotència que notàvem, l'amic Lluis deia: "l'atmosfera de Paris un dissabte a la tarda és indescriptible". Em va fer pensar en el gust pel bon vivre que desprenen els parisencs i les parisenques, en el goig entrenat d'aprofitar un matí solejat per badar fent un cafè en qualsevol terrassa, de deixar passar al temps passejant o asseguts a les marges del riu, de seure a qualsevol parc a llegir, a xerrar o a no fer res, de sortir de casa ben aviat i olorar la flaire del pa i dels croissants recent fornejats, de deixar-se portar per aquella "atmosfera indescriptible" que tant estimem. 









4 comentaris:

  1. Una mica això també ho fem els barcelonins, inclosa l'olor dels croassants.... són petits instants de luxe.

    Bon dia,
    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari, Carlos. Estimo molt Barcelona, el seu tarannà i determinats petits plaers. Tot i així, trobo que Paris és una altra història. I que la seva gent se l'estima més que nosaltres. Reconec que pot se una preciació molt subjectiva i molt personal però així és com ho veig

      Elimina
  2. Amb els teus enviaments mensuals del blog sempre ens recordes que cal no perdre la joie de vivre. Aquest cop mes que mai

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria. Tu sempre tan amable. Com dirien Dupond i Dupont "jo encara diria més": tenim l'obligació de ser feliços malgrat les i a pesar de les circumstàncies. I ser ben conscients que la felicitat no és quelcom que posseïm per la natura o per natura, sinó que requereix grans esforços i molts treballs, i que no surt mai gratis.

      Elimina