22 de març 2014

Cel Mondrian

A més d'homenatjar al cèlebre pintor, vull dedicar aquestes imatges a l'amic Josep Cuevas Vilchez: l'home que sap mirar el cel sense oblidar-se'n dels estels ni dels núvols.








Aquest matí / hem sentit un gran retruny / tots hem mirat amunt / i hem vist / un avioloncel / rascant la panxa del cel (....) Tots hem dit: / miracle, miracle! / com pot ser que un borinot de plata / voli així per dins la nata? com pot ser que un ocell de llautó / faci tanta remor?

Pau Riba (1972), L'avioloncel. 

3 comentaris:

  1. El cel s'il.lumina a força de matinar i suaument , amb el batec del cor canvia com tot ho fa . i res no fa sino la mirada que vol interpretar el que tothom pot veure si ho vol veure.

    Un cel per a meditar

    M'agrada.

    Carles

    ResponElimina
  2. El cel s'il.lumina a força de matinar i suaument , amb el batec del cor canvia com tot ho fa . i res no fa sino la mirada que vol interpretar el que tothom pot veure si ho vol veure.

    Un cel per a meditar

    M'agrada.

    Carles

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Carles. Ets molt generós. Una abraçada.

    ResponElimina