5 de gen. 2014

L'Instant pensent

Altres vegades he parlat en aquest mateix espai de l'instant congelat o de l'instant estès com a moments diferenciats d'aquell instant decisiu  definit per Cartier-Bresson que tanta fortuna ha fet en la història de la fotografia. Estava pensant fa una estona en les cares de terror dels meus companys del seminari de reportatge fotogràfic de  l'IEFC quan l'estimat Josep Esclusa -malauradament ja traspassat- ens digué que calia entregar cada setmana dos rodets revelats contenint imatges de persones alienes al nostre entorn, sempre fotografiades de cara, en primer pla i amb l'objectiu més angular possible. Crec que ningú no va reeixir l'exercici amb prou fortuna però en tot cas ens va ajudar a entendre què significa el compromís en fotografia. Amb tot el meu respecte envers els mestres, crec que l'instant que interessa no té perquè mostrar sempre una acció o un moment especialment revelador, ni ajustar-se a cap cànon preestablert. Igual que vaig aprendre a fer fotos "de cara" vaig aprendre a fer fotos "d'esquena" cercant -només és la meva modesta opinió- moments poètics i reflexius. Jo diria que"funciona". Què en penseu?







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada