25 de maig 2013

Fons blanc

No diré a on he fet aquestes fotografies, perquè hi torno sovint. Des d'una talaia discreta puc fotografiar sense entrebancs les figures distretes que dibuixen una dansa improvisada sobre un fons blanc quasi immaculat regalant-me escenes summament suggeridores.












2 comentaris:

  1. Hola Manel… em declaro fan de les teves fotos de font blanc... de fet, ja havia pogut gaudir d’alguna com a fons del teu blog “uns i zeros” do you remember this? Però t’he de confessar que aquest escenari particular m’ha fet recordar una història que vaig llegir, “fa mil anys” quan era jovenet, en un llibre de ciència ficció de Fredric Brown (el titol no el recordo). Un personatge es despertava en un lloc sense temps ni espai... en un ESCENARI BLANC, BUIT... i on havia de tornar a crear referents mitjançant la seva imaginació... Això és que més m’agrada de les teves fotos... posar en marxa la imaginació!

    Gràcies una vegada més per compartir-les amb nosaltres.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Jesús
    Em fa gràcia això que dius del llibre de Brown, que no conec. Em fa gràcia perquè sóc un fan poc avesat de la ciència ficció i -certament- determinades distòpies com ara Farenheit 451, 1984 i moltes altres estan sovint molt presents en els meus raonaments teòrics i la meva manera de veure les coses. I -ara que ho dius- aquesta blancor i la "solitud" (aïllament que jo manipulo amb la càmera fotogràfica) em recorda la nau de 2001...
    Una abraçada

    ResponElimina