21 de febr. 2013

De la foto a l'Instagram

L'extensió de la fotografia digital i, sobretot,  la vertiginosa expansió dels aparells de telefonia mòbils amb càmera incorporada ha generat un seguit de conseqüències llargament comentades i debatudes per persones molt més preparades que jo. No m'estendré per tant sobre aquest tema. El cas és que -per no ser menys que la resta- fa un temps em vaig fer amb un d'aquests estris amb "càmera" incorporada i connexió a internet. Per suposat, no havia de trigar gaire a trastejar amb l'aplicació fotograficaxarxerasocial més popular del moment: l'Instagram. I, sincerament, que voleu que us digui... em sembla francament decebedor. Per molt que es digui que si tal marca de telèfon o tal altra incorpora una òptica de molt alta qualitat i té no sé quina bestiesa de megapíxels i blablabla, les lleis òptiques són les que són. Per tant, si a la poca qualitat inherent a aquestes andròmines afegim un programa que embelleix i falseja l'original mitjançant l'aplicació d'un seguit de filtres romàntics minimitzant els contrastos, la nitidesa i els tons excessivament (?) estridents o discordants i que ens obliga a presentar la imatge en format quadrat (estabilitat i equilibri versus el dinamisme del rectangle) la meva conclusió és que posem el que posem davant l'objectiu tots fem la mateixa fotografia. L'app de moda dilueix barroerament la intencionalitat que mou l'acció creadora i ens apropa perillosament al concepte de neo-llengua present a la distòpia orwelliana. Crec.

Aeroport de Barcelona - El Prat, T1. 2012.

Passatgera als FFGGCC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). 2012.

Illa Bastimentos, Panamà. 2013

Mobles La Favorita. Barcelona, 2012.

WC. Corredor aeri. Aeroport de Barcelona - El Prat, T1.2012

2 comentaris:

  1. L’automatisme té això. Les tecnologies sofisticades ens aporten mons fantàstics, però que sovint ens fan canviar els recursos creatius… Serà que els dispositius mòbils (amb càmera, ràdio, wi-fi, pantalles ultrasòniques… i deu mil coses més) estan cridats a substituir moltes de les formes de fer (i també de ser creatius). He de reconèixer que a mi m’agraden moltes de les possibilitats que han obert certs artilugis tecnològics… com, per exemple, que pugui posar aquest mateix text en el blog d’un company amb el que vaig estudiar en una universitat virtual, amb el que he compartit reflexions i, amb el que curiosament, no he tingut l’oportunitat de compartir una conversa cara a cara amb un bon cafè davant nostre… ¬ Bé, torno al tema... estic d’acord amb el fet que una determinada eina desvirtuí tant un original, bo o dolent, fins el punt que no es pugui apreciar cap matis... i que converteixi una imatge en un clon pla i sense profunditat... Uff! Crec que m’he posat massa filosòfic... en fi, deu ser, que el fons, m’agraden alguns móns distopics, com per exemple els de les obres de José Saramago...
    Manel gràcies per compartir les teves fotos, distopiques o no... jo soc un fan!

    ResponElimina
  2. Estem d'acord, Jesús: com a humans (i humanistes, afegeixo) hem d'explorar totes les possibilitats que ens obre el coneixement en qualsevol de les seves facetes, i fer-ho de manera crítica. És en aquest sentit que penso que no ens hem de limitar a fer-ne ús sinó que hem de fer l'esforç d'afegir-hi valors si és que no volem una societat formada per clons, clònica. La cultura ha de ser multicolor, sempre oberta, sempre constructiva i "constructible".
    Com sempre, un plaer rebre els teus comentaris.
    Salut.
    Pd: haurem de posar remei a això del cafè.

    ResponElimina