20 de des. 2012

Mantis religiosa

Curiosa penitència la d'aquest animalet que -quan vol caçar- adopta una posició semblant a la d'una persona resant. En determinades parts de França són tinguts per éssers demoníacs en tant que la religió islàmica els considera sagrats. A  molts llocs de l'Orient es fan servir d'aliment, i a la Xina i al Japó amb fins medicinals. Dit axó, la mantis és un caçador summament hàbil, gran depredador d'insectes i altres animals petits, ben valuós per l'equilibri ecològic tot i que és molt més conegut pel mite que sosté que la femella devora el mascle desprès de la còpula, cosa que és només certa en una proporció de casos molt petita. L'estiu passat em vaig trobar amb aquest dos exemplars que ara us mostro.







2 comentaris:

  1. ... i diu un poema, amagat per la xarxa i disposat a ser llegit:


    La mantis religiosa

    es una ramita seca

    y al verla provoca

    con ella hacer fiesta.



    Palito sin clorofila

    que te mueves con el viento

    los niños y las niñas

    te ven con detenimiento.



    Señora Mantis quisiera

    por pura curiosidad

    saber si usted en primavera

    era verde de verdad.



    Alejandro J. Díaz Valero


    ... curiosament és un dels pocs poemes on la paraula d'aquest enigmàtic protagonista no està annexionada a la traició i la mort... i al desamor...

    admirem doncs les imatges més sublims, sense cap mena de predujudici existencial que catalogui la mirada tafanera d'un fotograf, altrament dit caçador de colors...

    ResponElimina