3 d’oct. 2012

Aniversari

El dia 3 d'octubre de 1990 a les 22:22 -en aquest instant que envio el post farà 22 anys- va néixer la Julieta. Aquell dia, tots els diaris duien en portada la notícia de la unificació d'Alemanya. Com podeu imaginar, per a mi la notícia realment important era la primera. En tot cas, ho vaig prendre com un excel·lent auguri pel futur de la petita. Permeteu que, en aquesta ocasió, em posi tendre i rememori ara aquella data que a la meva memòria s'inscriu amb lletres d'or.

La Julieta i la Meritxell al llit dels pares, juliol de 1991

A l'avió, anant cap a Brussel·les, tot jugant amb les meves ulleres. Setembre de 1991 

 Brussel·les, La Grande Place. Setembre de 1991

 A casa, emulant al pare. Març de 1992

Barcelona, estiu de 1992. A l'estadi olímpic amb la mare

Ara parem-nos en aquest replà,
atents, però, a l'indefugible
senyal de la represa.
Ni tu ni jo sabem bé de quin
delicte se'ns acusa
i hem oblidat l'inoblidable origen 
de l'espiral de foc i de tendresa
que ens ha dut fins aquí.
No et proposo sinó que compartim
silenciosament aquests instants, 
sense remoure poc ni gens les aigües
del toll de la memòria

Miquel Martí i Pol. Set poemes d'aniversari (cinquè)

6 comentaris:

  1. Moltes felicitats, Manel. La Julieta pot estar orgullosa de les fotos del seu pare.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Manel, continuo pensant que ets un poeta... un gran poeta...

    Qualsevol cosa facil i senzilla:
    passejar, per exemple, o bé llegir en veu alta.
    Qualsevol gest que no mogui discòrdia,
    qualsevol color nou i tantes fulles
    desficioses de vent i de pluja.

    Que l'espasí de vidre no penetri
    la polpa massa flonja; sagnaria
    com sempre inútilment i escandalosa.
    Més val, si tant convé, refer el paisatge
    -set pollancs prop d'un riu imaginarii-
    i oblidar-se'n després, per no confondre
    records amb enyoranca.

    Set poemes d'aniversari (fragment poema VII)
    MIQUEMLA RTÍ POL

    ResponElimina
  3. Jesus: t'estàs convertint en el comentarista més fidel del bloc... gràcies
    Ja m'agradaria ser un bon poeta, ja... És per això que de vegades faig servir les paraules d'altris més hàbils que jo.

    En tot cas, t'agraeixo molt el fet que em penso que has copsat perfectament les meves intencions en aquest bloc: crear un espai d'expressió lliure, sincer i desacomplexat on tothom hi pugui trobar alguna cosa que li desperti interès. Gràcies de nou.

    ResponElimina
  4. Ostres Manel !!!! son un tresor per a tu i m'agrada la vitalitat que em fa venir. I aquest poema que no coneixia, ara el coneixeré. Gracies gracies

    ResponElimina
  5. Benvolgut Carles,
    Hi ha poemes per tot: només cal trobar-los. Com que no sóc prou hàbil per escriure tan bé com altres, de vegades faig un repàs a l'índex dels meus llibres cercant alguna cosa que em vagi bé. Altres vegades, la lectura d'un poema em fa venir al cap unes fotos que tinc guardades i ho aprofito. En tot cas, coincidiràs amb mi en que necessitem més poetes... i més gent que llegeixi poesia.
    Efectivament, aquestes fotos són un tresor per a mi, però també m'agrada pensar que tu també tens alguna cosa a veure des del moment que formen part d'un temps en què vàrem compartir moltes coses. Des d'aquest punt de vista, tu també hi surts.
    Gràcies per la teva amistat, i pel teu comentari.

    ResponElimina