9 de set. 2012

Vacanze romane

E a mezzanotte, me ne tornerò, simile a Cenerentola, là da dove sono evasa.

- E sarà la fine di una bella favola. 

(Vacanze romane. William Wyler, 1953)










7 comentaris:

  1. Benvolgut Jesús:
    El teu comentari m'ha recordat la cançó que Javier Krahe dedica a Piero Della Francesca(http://www.cancioneros.com/nc/10835/0/piero-della-francesca-javier-krahe) on, al final recita "Che bella cosa és la prospettiva". Investigant una mica més, he trobat al bloc azulbleu (http://azulbleu.blogspot.com.es/2010/10/o-che-dolce-cosa-e-questa-prospettiva.html) la següent cita molt més documentada

    "O che dolce cosa è questa prospettiva!" le contestaba Paolo Uccello a su mujer cuando allá por 1450* pasaba las noches en vela dibujando, en vez de ir a dormir con ella. El nombre de Uccello le fué dado, a él que se llamaba Paolo di Dono, por su afición a pintar pájaros y otros animales, en paisajes que nadie había pintado antes con la perfección con que lo hizo él."

    Tot plegat m'ha fet pensar si és més convenient identificar-se amb la Ventafocs, amb Ucello o... amb cap dels dos. La Ventafocs abandona el somni de la bellesa a les dotze de la nit, conscient de que potser l'atraparà un altre dia en tant que Ucello no dubta en llençar-se als braços de la utopia renunciant tanmateix a allò que té a l'abast. Què faig? Ja fa estona que han tocat les dotze !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manel, ets un poeta. Està clar que tot es pot mirar i veure... i entendre des de moltes perspectives. La wiquipèida diu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Perspectiva

      "La perspectiva és l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una sensació de profunditat. És, també, la il•lusió visual que, percebuda per l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a distàncies diferents".

      I també diu...

      "Per analogia, també s'anomena perspectiva en el conjunt de circumstàncies que envolten l'observador, i que influeixen en la seva percepció o en el seu judici, d'aquí que es digui: "veure les coses amb determinada perspectiva". La paraula llatina prospicere significa "veure de lluny": un concepte tant senzill que va ser capaç de revolucionar el camp de les arts figuratives".

      M’agraden les teves fotos d’aquesta sèrie ja que puc veure les coses de lluny i amb un punt de vista diferent al que ofereixen les mateixes coses vistes “in situ”...

      ... però recorda, que mai un estat d’embriaguesa envers la bellesa pot substituir la calidesa i la química que envolta el misteri del contacte amb el altres... no vagis a dormir tard, amic meu...

      Elimina
  2. Ben trobat, Jesus. Al cap i a la fi, "l'efecte Cenerentola" (Ventafocs) i 2l'efecte Ucello" no son més que diferents "prospettive". Qui es creu artista no pot deixar de patir, en major o menor mida i en diferents moments, tots dos "efectes" tot i que, com dius ben encertadament, l'important és viure. Una abraçada ( i bon inici de curs)

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina