21 de febr. 2010

Gat desconegut

Caminant per la Colònia Güell, em vaig trobar amb aquest ésser que m'observava tranquil des de la seguretat que li donava l'alçada del mur on s'estava. Reconec la meva debilitat envers aquests animals, que sento molt propers. Hi va haver uns instants de curiosa simbiosi entre nosaltres, els necessaris per aconseguir (penso jo) un bon retrat: el mateix feeling que es té quan un pensa que ha fet un bon retrat d'una persona. 

(...) El gato, sólo el gato
apareció completo
y orgulloso:
nació completamente terminado, camina solo y sabe lo que quiere

(...) Sus ojos amarillos
dejaron una sola
ranura
para echar las monedas de la noche

(...) Mi razón resbaló en su indiferencia,
sus ojos tienen números de oro.

Pablo Neruda, Oda al gato.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada