07/04/2012

Vine

Dissenys pensats, amb més o menys encert, per atraure'ns.

San José (Costa Rica)

Port de la Selva (Girona)

Monteverde (Costa Rica)

Tilarán (Costa Rica)

Reikjavík (Islàndia)

24/02/2012

Iguanes

Les iguanes són rèptils vegetarians gairebé indefensos davant l'atac dels depredadors, principalment els ocells de gran envergadura. És per això que normalment se les pot trobar a les branques més altes dels arbres, a la vora d'un riu a les aigües del qual es llençaran sense dubtar-ho tant aviat com detectin senyals d'alarma. Si mai teniu l'oportunitat de situar-vos a una alçada suficient, podreu fotografiar amb tranquilitat aquest animals tan curiosos i tan pacífics, que poden arribar a fer un metre i mig de llargada.







20/01/2012

On la ciutat perd el seu nom







25/12/2011

Fosforitos









15/11/2011

Tríptic Final

Aquestes imatges preses una darrera l'altre en un moment especialment intens i delicat m'han acompanyat durant anys i tenen per a mi un poder evocador extraordinari que espero que vosaltres, espectadors-lectors, també podreu copsar.







This is The End 
beautifoul friend 
This is The End
my only friend, The End
Of our elaborate plans, The End 
of everything that stands,  The End
  no safety or surprise, The End 
I'll never look into your eyes... again.
(The End, The Doors. 1969)

21/10/2011

cargol amb banya


 

 

 


24/09/2011

Gent d'Istanbul








 








18/08/2011

El cel imprescindible

Quan faig imatges d'edificis, m'haig d'esforçar per tal decidir quina porció d'espai i quin pes específic dins la imatge  li correspon a l'edifici mateix i al fons que l'emmarca. Per molt que miri de respectar la noblesa o la qualitat del material constructiu sempre se'm fa molt més complex adjudicar el color, to i espai corresponent al fons que no pas a l'obra construida. Dubto aleshores de les meves veritables motivacions i em demano que és allò que realment vull copsar.  Siempre que fabrico imágenes de edificios, debo esforzarme mucho para decidir cuál es la porción de espacio y cuál el peso específico que, dentro de la imagen, corresponde  al edificio en sí y cuál al fondo que lo enmarca.  Y por mucho que me esfuerce en respetar la nobleza o la calidad del material constructivo, siempre me resulta mucho más complicado adjudicar el color, tono y espacio que le corresponde al fondo. Dudo entonces de mis verdaderas motivaciones  y me pregunto que es aquello que quiero fotografiar en realidad.

Església ecuménica de la Vila Olímpica. Barcelona.Crepuscle

Edifici Media-Tic. 22@, Poblenou, Barcelona.

Església ecuménica de la Vila Olímpica. Barcelona. Llum de tarda.
Vivendes als voltants del mercat de Santa Caterina. Barcelona.

Església ecuménica de la Vila Olímpica. Barcelona. Llum de matí.

16/07/2011

HOTEL, DULCE HOTEL



 Perpignan


Maó

 Tilarán

Cap de Gata

 Carcassonne

Cada hombre es un hotel de paso
tiene habitaciones en sus manos y en su vientre
y la mejor suite siempre está en los ojos
aunque a veces sean opacos y callados.
Todo hombre tiene un bar en su garganta
y un corredor largo y oscuro
desde el alma hasta la razón.
A sus espacios diminutos llegan hombres y mujeres
con velas encendidas
o linternas desgastadas
Un día el hombre muere
y entonces llegan los gusanos
comen y beben
y luego se marchan sin pagar la cuenta.
 Paola Cadena. Placa en honor al fundador del hotel.

13/06/2011

INDIGNACIÓ


 Aquest vers és el present.


 El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura-
  


La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.


Els mots
són aquí, tant si els llegiu

com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
(El temps, Joan Brossa.)

14/05/2011

llumeta 2

En un enviament anterior parlavem de "la llumeta", és a dir, aquell moment en què la llum adquereix un caràcter màgic que ens impulsa a premer el botó del disparador. Aquí un exemple de quatre imatges disparades amb molt pocs minuts de diferència, que em sembla prou reeixit. Òbviament, no volia fer publicitat de res... En un envío anterior, hablàbamos de "la llumeta", és decir, aquel momento en que la luz adquiere una calidad tal que nos impulsa a aapretar el disparador. He aquí un ejemplo: cuatro imágenes tomadas en solo unos pocos minutos, que me parece bastante logrado. Evidentement, no pretendía hacer ningún tipo de publicidad...








(Totes les imatges preses a Barcelona, Ronda litoral, zona vila olìmpica)