18 ag. 2016

Habitacions amb vistes

Federico Garcia Lorca fou assassinat el 18 d'agost de 1936, avui fa vuitanta anys. Visca la poesia, visca els poetes.

El Valle de Antón, Panamá, 2013.

Monteverde, Costa Rica, 2011.

Panamá City, 2013.


 El Valle de Antón, Panamá, 2013.


Algun lloc dels Apenins, 2005

Si muero
Dejad el balcón abierto

El niño come naranjas 
(Desde mi balcón lo veo)

El segador siega el trigo
(Desde mi balcón lo siento)

¡Si muero,
Dejad el balcón abierto!

Garcia Lorca, Federico (1927). "Despedida". A: Canciones (1921-1924). Málaga: Revista Litoral.




18 juny 2016

Weston's peppers

   Entre els anys '40 i '70 del segle vint, hi va haver generacions de fotògrafs obsessionats pel potencial de les imatges com a replicació de la realitat física. Tal va ser la fixació en aquest repte que molts van albirar la possibilitat de millorar la realitat física, amb la voluntat no declarada d'establir una fita diferencial i indubtable envers les arts pictòriques. 

   L'any 1930, Edward Weston (1886-1958) el va dedicar -entre altres coses- a fotografiar pebrots fins arribar al celebrat pepper number 30, referent imprescindible a totes les històries de la fotografia. Aparentment "nyonya" i inoperant a nivell significatiu, la fotografia de Weston s'ha esdevingut -passat el temps- en objet d'art classificat i apte pel tràfec cultural. En aquest sentit, el seu nivell d'incorporació a l'imaginari col·lectiu és innegable .

   Feia temps que em voltava pel cap la idea de re-visitar els pebrots westonians i construir la meva pròpia versió. Òbviament Els meus pebrots -que aquí us presento- us poden semblar més o menys reeixits: com diu la dita, per a gustos hi ha colors. El (meu) procés d'imaginar uns altres pebrots confirma -amb la més gran de les modèsties- com tota creació és producte de la seva època, construït amb la voluntat d'explicar-la i tanmateix transcendir-la. 

  








15 maig 2016

Presències


               Bosque ideal que lo real complica,
               allí el cuerpo arde y vive y Psiquis vuela.  

                                    Rubén Darío (1905). "Cantos de vida y esperanza". A: Cantos de vida y esperanza, los cisnes y otros poemas,  Madrid.


           Il·lusions: 
              com m'heu cansat
                          Joan Margarit (2008) "Fred a la platja". A: Misteriosament feliç. Barcelona: Proa.




Barcelona, 2011

Chiclayo, Perú, 2015

Barcelona, 2012

Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid, 2013


Barcelona, 2015

     

21 abr. 2016

Hotel d'art

Entre els molts i molts hotels curiosos que he visitat, aquest ubicat a la ciutat de Lima (Perú) se'n du la palma. Farcit d'objectes suposadament artístics, el seu nivell kitsch és més que notable.








20 març 2016

Can Ricart

Aquest enviament havia d'anar d'històries campurbanes, que així és com anomeno una d'aquelles temàtiques a que retorno sovint i que consisteix - ras i curt- a fotografiar llocs on "natura" i "civilització" es confonen, o s'hibriden, o dieu-ho com voleu. El cas és que - en una de les meves passejades pel Poble Nou -  em vaig topar novament amb Can Ricart, un testimoni deixats de la mà de Déu per raons difícils de comprendre en aquesta zona on fa 30 anys només hi havia fàbriques. Hauria nomenat l'enviament "escenes campurbanes" però, com que em consta que hi ha veïns admirables que reivindiquen fa molts anys una solució digna per aquest lloc, l'he anomenat tal qual. Salvem Can Ricart








20 febr. 2016

Flors

Com sempre, aprofito aquests dies de fred per ensenyar-vos algunes de les "meves" flors.






17 gen. 2016

Blaus's Blues

El blau és el color de la contemplació, la reflexió i la melangia. De la intimitat, en suma. Una imatge contenint res més que blau seria per força dolorosament monòtona i estàtica. És per això que els fabricants d'imatges posem núvols i avions dins del cel, i -dins la mar- blancs velers i escuma d'onades. 








"El horizonte es solamente una invención de nuestros ojos y cerebro con la que intentamos dar sentido a esa inmensidad y ubicarnos en ella". Hoare, Phillip (2013). El mar interior. Barcelona: Ático de los libros.

23 des. 2015

Equivalents

Entre 1925 i 1934, Alfred Stieglitz va produir la sèrie fotogràfica formada per 220 fotografies de núvols sobre negatius de gran format, en blanc i negre, que anomenà "Equivalents". L'èxit d'aquelles fotografies i la seva transcendència per a la història de la fotografia es fonamentà en la bellesa estètica, la definició i la riquesa i precisió dels tons de gris, aleshores excepcionals. Aquí us mostro alguns dels meus "equivalents". Què tenen a veure amb els de Stieglitz?. Res excepte el referent. Bon Nadal, bones festes.







21 nov. 2015

Toujours Paris

Parlant dels fets del 13 de novembre i de la tristor i la impotència que notàvem, l'amic Lluis deia: "l'atmosfera de Paris un dissabte a la tarda és indescriptible". Em va fer pensar en el gust pel bon vivre que desprenen els parisencs i les parisenques, en el goig entrenat d'aprofitar un matí solejat per badar fent un cafè en qualsevol terrassa, de deixar passar al temps passejant o asseguts a les marges del riu, de seure a qualsevol parc a llegir, a xerrar o a no fer res, de sortir de casa ben aviat i olorar la flaire del pa i dels croissants recent fornejats, de deixar-se portar per aquella "atmosfera indescriptible" que tant estimem.