21 de març 2017

Llumetes


Madrid, 2016.

Lima, 2015

Barcelona, 2006

L'Hospitalet de Llobregat, 2015

Berlín, 2016

21 de febr. 2017

Signes

Observar les obres d'art en relació a l'entorn estén els seus límits físics més enllà de la seva vora i les proveeix d'altres significacions que (potser) abunden en (o potser) s'allunyen de la intenció primera de l'autor. De vegades, això és així fins al punt que l'espai que les conté* s'esdevé partícep de la pulsió.

(*) Totes les fotografies s'han fet al Museu Can Framis de Barcelona.

 Xevi Vilaró. Sense títol(Vell fumant). Oli sobre tela, 2003.

 Mario Pasqualotto. Frida in plastic bags: "ahí les dejo mi retrato" Técnica mixta.

 Daniel Enkaoua. Aure en rose, debout. S/d. Oli sobre tela.

 Paret interior i finestra del Museu Can Framis. 2015.

Isao Llorens. Barracudas. 2002. Acrílic sobre tela.

24 de gen. 2017

Simulacres

"Disimular es fingir no tener lo que se tiene, Simular es fingir tener lo que no se tiene."
Baudrillard, Pierre (1978) Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós.



Poble Vell de Can Carreres, Sant Boi de Llobregat, 2014


Berlín 2015.


Parc de la Ciutadella, Barcelona, 2016


La Cope, Sant Boi de Llobregat, 2014.


Oranienburg, RFA, 2016.

18 de des. 2016

Murs i grafits

Bona part del murs i parets del Poble Nou barceloní mostren un espectacle auto - performatiu, constantment canviant, no sempre digne. Dins d'aquest batibull, els ulls entrenats aconsegueixen aïllar algunes visions suggeridores. Aquestes, s'esdevenen tresors que cal protegir i (potser) testimoniar abans que tornin a desaparèixer, o a fondre's dins del caos, o a "fer un Roy Batty" i desaparèixer com llàgrimes dins la pluja.






21 d’oct. 2016

Passatge de les Manufactures

Provant una combinació rara de càmera i objectiu, arribo al Passatge de les Manufactures. Records d'adolescència: un amic d'aleshores vivía en un dels pisos als que dóna accés. Obert l'any 1878, travessa a dos nivells tota una mançana d'habitatges comunicant el carrer de Trafalgar i el de Sant Pere més Alt de Barcelona. Avui, certament "desangelat", desprèn una encantadora flaire de malenconia.








22 de set. 2016

Jüdisches Museum Berlin

Inaugurat l'any 1999, el Museu Jueu de Berlin (obra de l'arquitecte Daniel Liebeskind) és un edifici curull de simbolisme. Pot agradar o no, però no hi ha dubte que colpeix la sensibilitat i aconsegueix transmetre el disbarat de l'holocaust, aquella punyent banalitat del mal expressada per l'Hannah Arendt.










18 d’ag. 2016

Habitacions amb vistes

Federico Garcia Lorca fou assassinat el 18 d'agost de 1936, avui fa vuitanta anys. Visca la poesia, visca els poetes.

El Valle de Antón, Panamá, 2013.

Monteverde, Costa Rica, 2011.

Panamá City, 2013.


 El Valle de Antón, Panamá, 2013.


Algun lloc dels Apenins, 2005

Si muero
Dejad el balcón abierto

El niño come naranjas 
(Desde mi balcón lo veo)

El segador siega el trigo
(Desde mi balcón lo siento)

¡Si muero,
Dejad el balcón abierto!

Garcia Lorca, Federico (1927). "Despedida". A: Canciones (1921-1924). Málaga: Revista Litoral.




18 de juny 2016

Weston's peppers

   Entre els anys '40 i '70 del segle vint, hi va haver generacions de fotògrafs obsessionats pel potencial de les imatges com a replicació de la realitat física. Tal va ser la fixació en aquest repte que molts van albirar la possibilitat de millorar la realitat física, amb la voluntat no declarada d'establir una fita diferencial i indubtable envers les arts pictòriques. 

   L'any 1930, Edward Weston (1886-1958) el va dedicar -entre altres coses- a fotografiar pebrots fins arribar al celebrat pepper number 30, referent imprescindible a totes les històries de la fotografia. Aparentment "nyonya" i inoperant a nivell significatiu, la fotografia de Weston s'ha esdevingut -passat el temps- en objet d'art classificat i apte pel tràfec cultural. En aquest sentit, el seu nivell d'incorporació a l'imaginari col·lectiu és innegable .

   Feia temps que em voltava pel cap la idea de re-visitar els pebrots westonians i construir la meva pròpia versió. Òbviament Els meus pebrots -que aquí us presento- us poden semblar més o menys reeixits: com diu la dita, per a gustos hi ha colors. El (meu) procés d'imaginar uns altres pebrots confirma -amb la més gran de les modèsties- com tota creació és producte de la seva època, construït amb la voluntat d'explicar-la i tanmateix transcendir-la.